El barri de Montserrat
El barri
de Montserrat va néixer l’any 1955 quan s’hi van establir a la comarca persones
procedents de tota Espanya, principalment d’Andalusia i Extremadura,
interessats per l’oferta laboral existent en l’època a la comarca degut a
l’auge de la industria tèxtil i adobera. La manca de pisos i l’intent de
pal·liar la falta de mà d’obra va provocar el naixement del barri. La falta
d’iniciativa privada per construir el barri en un termini curt, va fer que a
través de la Obra
Sindical del Hogar (OSH) i de la gestió del Municipi
s’acceleressin els expedients i els permisos d’obra. La construcció i naixement
del barri va ser la vàlvula per a importar ràpidament mà d’obra a través de la OSH. L’expansió de la
ciutat havia crescut ocupant terrenys d’Òdena en direcció nord i fins el marge
de l’Anoia al sud, quedant ben definits els eixamples situats entre el Nucli
antic i el Passeig i el Poble-sec de lenta formació.
Els
terrenys on es va edificar el barri de Montserrat eren rústics i no estaven
integrats a la trama urbana de la ciutat. Se situaven a les afores, darrere del
cementiri vell, inaugurat l’any 1989, i darrera de la via del tren que arribava
fins a la ciutat i què es va convertir en una barrera física molt important pel
barri. Es trobaven lluny d’equipaments socials com dispensaris, escoles,
guarderies, parcs i zones verdes.
Actualment, i gràcies a la expansió que ha
fet Igualada, el barri està plenament integrat a la ciutat. El canvi de
situació de l’estació dels FFGG comportà l’eliminació del pas del tren pel
centre urbà i l’eixamplament d’un dels grans eixos viaris, el passeig Verdaguer.
En les
últimes dècades aquest creixement de la població ha estat marcat per dos
moments importants estretament lligats amb els moviments migratoris. Un d’ells
és a partir dels anys quaranta, en el que la població d’Igualada passa de 15.603
habitants l’any 1940 a
tenir-ne 31.451 individus empadronats l’any 1981, com ja hem comentant,
bàsicament procedents d’altres comunitats autònomes d’Espanya, principalment
d’Andalusia i d’Extremadura. L’altre període important es produeix a partir de
l’any 1991, tot i que no va ser un creixement tan pronunciat fins l’any 2002,
moment en el que es produeix un creixement anual del 3,2%, bàsicament per
individus procedents de l’estranger, principalment d’origen magrebí. En aquesta
ocasió, els nouvinguts, majoritàriament procedents del Marroc, van arribar a
Catalunya i Espanya interessats per l’oferta existent en el sector de la
construcció i de l’agricultura.
